Ramon Llull

Ramon Llull

Ramon

L'AUTOESTOPISTA

Nom del lector: Roger París Rovira.



Titol del llibre: L'autoestopista.


Resum: Va d'un noi que para a l'altre noi que fa autostopi llavors comencen a accelerar i accelerar amb el cotxe fins que el para la poli,els hi diuen el seu nom i ofici i el acompanyant els menteix amb lo del ofici, desprès el conductor diu:perqué has mentit als policies i ell diu:no passa res els hi he pres la cartera de les multes i diu en realitat el meu ofici es ser carterista prenc coses de la  gent.


T'ha agradat?Si perque el carterista és divertit. 




 

Roald Dahl

El nen que parlava amb els animals

és la història d'un nen que salva una tortuga. Passa a jamaica i el nen desapareix amb la tortuga.

PARTS DEL CASTELL

Un castell (del llatí castellum, diminitiu de castrum peneatium, camp miliat) és una fortificació per a ús militar. El castell és una fortalessa xicoteta autocontinguda, generalment de l'edat mitjana, encara que el terme s'utilitza de vegades pels treballs de terra prehistòrics , i altres vegades per a les ciutadelles (com els castells de Badajos i burgos) o els xicotets forts d'arrêt aïllats, en els temps moderns. També s'aplica sovint a la mansió principal d'un príncep o noble, i a França (anomenat château) a qualsevol seu pública que siga una relíquia de l'edat feudal. A Bordeus s'anomenen châteaux els cellers de vi que ofereixen una marca de gran qualitat. La paraula castell deriva del mot llatí castellum, que és un diminutiu de la paraula castrum, que significa "lloc fortificat". També deriven de castellum els mots castel en anglès antic, el mot francès château, castillo en espanyol i l'italià castello, entre d'altres. La paraula castle fou introduïda a l'anglès poc abans de la conquesta dels normands per referir-se a aquest tipus d'edifici, que llavors era nou a Anglaterra. Tot i que aquests diversos termes deriven de la mateixa arrel llatina, no s'apliquen exactament al mateix tipus d'estructura. Per exemple, el château francès s'utilitza per descriure una gran casa de camp en el cor d'una finca, independentment de la presència de fortificacions

NOBLES

La noblesa és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquia). El terme va referir originalment a les famílies o persones "conegudes" o "notables" (en llatí nobilis significa "conegut", "cèlebre"). El concepte de nobilitas s'aplicà en primer terme a les famílies conegudes per la seva antiguitat. Més tard, el terme s'aplicà a la classe  social més alta després de la monarquia a les societats premodernes. Sovint les famílies ennoblides disposaven de poder militar i econòmic. En l'època actual la majoria de títols nobiliaris s'han desvinculat dels poders de l'estat, però persisteixen com una forma de distinció del llinatge. És el cas d'Espanya on el monarca segueix atorgant, en alguns casos títols nobiliaris a títol personal o heretables.



 

 roger paris rovira

EL LLIBRE QUE LLEGEIXO

GOL

AUTOR: Luigi Garlando
RESUM:
Va d'uns amics que tenen un equip de futbol i van de viatge a Brasil. L'entrenador es diu Gaston Champignon, és un cuiner que porta una boina al cap i un bigoti molt llarg. Els jugadors es diuen Tomi (migcampista amb molt de talent), Tirant (jugador molt llest i tira molt bé les faltes), Nyicris (porter), Rafa (comodí de l'equip), Lara i Sara (bessones centrals) i Joao (brasiler). Després d'unes setmanes a Brasil el cosí de'n Joao en Rogeiro li diuen per anar a fer un partit mol important a Maracanà, però ensenyant-li un truc a en Rafa es fa mal i llavors li diuen per anar a jugar i al final guanya l'eguip de'n Tomi per 1-2.

AMFITEATRE

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia la  plebs romana (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea). L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors (spolia) o les gàbies de les feres (carcere⁾
A l'amfiteatre se solien representar lluites entre gladiadors; lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium). Molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixells (dites naumaquia) omplint l'arena d'aigua.
El primer amfiteatre es va construir l'any 59 aC per ordre del màxim pontífex romà i cap d'obres públiques, gai escriboni curió. Els primers amfiteatres foren fets de fusta; posteriorment es van construir amb pedra. El primer que es va construir parcialment amb pedra va ser el d'August, l'any 30 aC, abans que arribés a ser el primer emperador de Roma. L'amfiteatre d'August va continuar essent l'únic que no estava construït totalment de fusta a la ciutat de Roma, fins que Vespasià va començar a construir el Coloseu o Amfiteatre Flavi, inaugurat l'any 80 dC. que va ser el més gran i complet dels amfiteatres romans.

 Guillem Viñas i roger París

déu mercuri

Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era el missatger dels déus, protector del comerç, fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficia i el comerç. El seu nom està relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gènere.
Segons la interpretació romana, mitjançant la qual els cultes locals dels pobles conquerits es veien com a variants locals de la pròpia religió, Mercuri va ser identificat amb diversos déus germànics, entre ells Lugus i altres divinitats missatgeres.
Mercuri no apareixia a la primera mitologia romana, sinó que va sorgir després, assimilat a l'hermes grec (aproximadament al segle IV aC). La seva popularitat, però, el va convertir ben aviar en una de les divinitats principals del panteó, com proven els nombrosos llocs de culte conservats i el festival Mercuralia en honor seu.









    

 Roger París Rovira  i  Guillem Viñas   

Dia Escolar de la No-violència i la pau (DENIP)

Dono gracies a la Neus catala per explicar aixo que va ser tan dur per tu.

Tambe  dono gràcies als socorristes que van ajudar als de siria,tambe els de la ONG que fan de tot perque els africans rigin una mica per el menos