jueves, 17 de marzo de 2016
PARTS DEL CASTELL
Un castell (del llatí castellum, diminitiu de castrum peneatium, camp miliat) és una fortificació per a ús militar. El castell és una fortalessa xicoteta autocontinguda, generalment de l'edat mitjana, encara que el terme s'utilitza de vegades pels treballs de terra prehistòrics , i altres vegades per a les ciutadelles (com els castells de Badajos i burgos) o els xicotets forts d'arrêt aïllats, en els temps moderns. També s'aplica sovint a la mansió principal d'un príncep o noble, i a França (anomenat château) a qualsevol seu pública que siga una relíquia de l'edat feudal. A Bordeus s'anomenen châteaux els cellers de vi que ofereixen una marca de gran qualitat. La paraula castell deriva del mot llatí castellum, que és un diminutiu de la paraula castrum, que significa "lloc fortificat". També deriven de castellum els mots castel en anglès antic, el mot francès château, castillo en espanyol i l'italià castello, entre d'altres. La paraula castle
fou introduïda a l'anglès poc abans de la conquesta dels normands per
referir-se a aquest tipus d'edifici, que llavors era nou a Anglaterra.
Tot i que aquests diversos termes deriven de la mateixa arrel llatina,
no s'apliquen exactament al mateix tipus d'estructura. Per exemple, el château francès s'utilitza per descriure una gran casa de camp en el cor d'una finca, independentment de la presència de fortificacions
jueves, 3 de marzo de 2016
NOBLES
La noblesa és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquia). El terme va referir originalment a les famílies o persones "conegudes" o "notables" (en llatí nobilis significa "conegut", "cèlebre"). El concepte de nobilitas s'aplicà en primer terme a les famílies conegudes per la seva antiguitat. Més tard, el terme s'aplicà a la classe social més alta després de la monarquia a les societats premodernes. Sovint les famílies ennoblides disposaven de poder militar i econòmic. En l'època actual la majoria de títols nobiliaris s'han desvinculat dels poders de l'estat, però persisteixen com una forma de distinció del llinatge. És el cas d'Espanya on el monarca segueix atorgant, en alguns casos títols nobiliaris a títol personal o heretables.
roger paris rovira
miércoles, 2 de marzo de 2016
EL LLIBRE QUE LLEGEIXO
GOL
AUTOR: Luigi Garlando
RESUM:
Va d'uns amics que tenen un equip de futbol i van de viatge a Brasil. L'entrenador es diu Gaston Champignon, és un cuiner que porta una boina al cap i un bigoti molt llarg. Els jugadors es diuen Tomi (migcampista amb molt de talent), Tirant (jugador molt llest i tira molt bé les faltes), Nyicris (porter), Rafa (comodí de l'equip), Lara i Sara (bessones centrals) i Joao (brasiler). Després d'unes setmanes a Brasil el cosí de'n Joao en Rogeiro li diuen per anar a fer un partit mol important a Maracanà, però ensenyant-li un truc a en Rafa es fa mal i llavors li diuen per anar a jugar i al final guanya l'eguip de'n Tomi per 1-2.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)